EUSKARAZ · ESPAŃOL · FRANÇAIS · ENGLISH
  Nouveautés      Publications      Activités      Outils      L'association      Catalogue      Intranet      Mape du site 
Aurkezpena
Ametsak dantza - Itxaro Borda
Zenbait izenburu itzultzearen gainean - Augusto Monterroso
Itzultzaileak - Victor Hugo
Dena da itzulpen, denok gara itzultzaile - José Saramago
-KO ez da (inolaz ere) -EN - Juan Garzia
Ordenagailuz lagundutako itzulpena eta itzulpenaren kalitatea * - Itziar Bernaola, Ana I. Morales eta Irune Payros
Interpretazioa: alor eta mota berriak Euskal Herrian - Lurdes Auzmendi
Interpretazioaren bide berriak: interpretazio soziala - Erika Gonzalez
Xabier Olarrarekin solasean - Gotzon Egia, Fernando Rey
Pailazo baten aburuak - Pello Zabaleta

VOUS ĘTES ICI:   EIZIE »  Publications »  Senez »  Senez 26 (2003) »  Ametsak dantza - Itxaro Borda

Imprimer

Data: 2003ko abendua

Ametsak dantza - Itxaro Borda

Poema hauek kantatuak izateko idatzi zituen Itxaro Bordak: 2001ean hasi eta 2002 bitarte, Zuberoako Mendiz Mendi abesbatzak Ametsak dantza izenaz egin zuen kantaldi saldo batekoak dira. Euskaraz idatzi eta gero frantseseratu zituen Itxaro Bordak berak, eta Flo Laroche abesbatzako kideak eman zituen gazteleraz. Liburu batean argitaratuak izan ziren, baina hemen ageri direnak Susa Argitaletxearen webgunetik hartuak dira (http://www.susa-literatura.com).

Mendiz Mendi abesbatza Zuberoako abestalde nagusietako bat da, duela hogei bat urte sortua eta berrogeita hamar bat abeslariz osatua. Kanta tradizionalak euskaraz, frantsesez, gazteleraz eta errusieraz ematen dituzte. Proiektu handietan parte hartu izan dute, hala nola Vivaldiren Gloria izeneko emanaldian, Olorueko espace ŕ chanter delakoarekin, eta Ametsak Dantza kreazioaren abenturan. Testuak Itxaro Bordak idatzi zituen, eta musika Jacky Rastoul abesbatzaren zuzendariak sortu zuen, Mireille Joly-ren moldakuntzaz. Maule Baita berrituan hiru emanaldi bete-bete eman ziren 2001eko martxoan, eta ondoko urtean beste bi emanaldi leku berean, guztietan arrakasta handiz.

Eskerrak eman nahi dizkiegu Itxaro Bordari eta Susa Argitaletxeari, poema hauek hiru hizkuntzatan argitaratzeko eman diguten baimenagatik.

Mendiz mendi Mendiz mendi Mendiz mendi
     
Lčve-toi, chante, dis Levántate, canta, di Altxa, kanta, erran
L'amour en deux mots, El amor en dos palabras, Maitarzüna bi hitzez,
Lčve-toi, chante, bois, Levántate, canta, bebe, Altxa, kanta, edan
En marchant dčs l'aurore: Andando desde el amanecer, Goiz argian ibiltzez:
Lčve-toi, chante, donne, Levántate, canta, da, Altxa, kanta, eman
En taisant les souffrances de la nuit ! Callando los sufrimientos de la noche. Gaüko minak ixiltzez!
     
Mendiz mendi Mendiz mendi Mendiz mendi
D' ętres en ętres De un ser a otro Jentez jente
Mendiz mendi Mendiz mendi Mendiz mendi
De sičcles en sičcles. De un siglo a otro. Mentez mente
     
Lčve-toi, chante, dis Levántate, canta, di Altxa, kanta, erran
La pluralité des territoires La pluralidad de los territorios Lürren hanixtarzüna,
Lčve-toi, chante, bois Levántate, canta, bebe Altxa, kanta, edan
Ta solitude, toujours, Tu soledad, siempre, Beti bakartarzüna,
Lčve-toi, chante, donne Levántate, canta, da Altxa, kanta, eman
Ce que tu as dans le coeur. Lo que tienes en el corazón. Bihotzean düzüna!
     
Mendiz mendi Mendiz mendi Mendiz mendi
D' ętres en ętres De un ser a otro Jentez jente
Mendiz mendi Mendiz mendi Mendiz mendi
De sičcles en sičcles. De un siglo a otro. Mentez mente
     
Le vol de la buse El vuelo del cernícalo Belatxa
     
Envole-toi au vent du sud, Levanta el vuelo con el viento del sur, Hegalta zite hegoan
Ouvre tes ailes ŕ la douceur, Abre las alas a la tibieza, Hegalak zabal beroan
A la folle bouffée du soleil, afin A la boca bocanada del sol ˇpara Eki baten hats eroan
Que demain nous vivions aussi ! Que sigamos viviendo mańana también! Bizi gitean geroan!
     
Envole-toi, envole-toi, Levanta el vuelo, levanta el vuelo, Hegalta zite hegalta,
Le firmament sera ton abri ! ˇEl firmamento será tu cobijo! Ortzea dükezü malda!
Prends et exige la chaleur Toma y exige el calor Har ezazü eta galta
Ardente d'un vent du sud rosissant. Ardiente y rosado del viento del sur. Hego arrosaren kalda!
     
1. Les raisons de l'abandon
1. Las razones del abandono 1.Abandonüaren zergatik
     
La complainte de Naxos La endecha de Naxos Naxosko eresia
     
Au delŕ de la mer, Más allá del mar, Itsasoaz haratago
En plein coeur de ce bleu, En lo más hondo del azul, Urdin haren minean
Dort une femme Duerme una mujer Emaztea lotan dago
En un repos lancinant. En lancinante reposo. Pausa aldi saminean.
     
Elle lui a offert du miel, ˇElla le ofreció la miel, Eskentü deio eztia
Et ouvert la voie de la caverne ! Y le abrió el camino de la cueva! Zabaltü karbe bidea!
Au crépuscule sombre Pero en el crepúsculo sombrío Ülüntzean arrestia
Son ami l'a quitté. Su amigo la abandonó. Joan zaio adiskidea.
     
La vague cogne le rocher ! ˇLa ola golpea contra la peńa! Ühinak harrian danga!
La ville se peuple de commčres. La ciudad se llena de comadres. Herria bete da atsoz.
Aprés avoir traversé Naxos, Después de atravesar Naxos Andrea dator hatsanga
La dame arrive haletante. La mujer llega, jadeante. Zeharkatü eta Naxos.
     
Les commčres se moquent d'elle : Las comadres se burlan: Atsoek trüfazko erri;
Tu es perdue ŕ jamais, Te abandonaron para siempre. Galdürik zira betiko,
Veux-tu des nouvelles de ton amant ? żQuieres saber de tu amante? Oizü maitearen berri,
Voilŕ: il ne reviendra pas. Escucha: nunca volverá. Hara: ez da ützüliko!
     
Elle continue ŕ croire que demain Ella sigue pensando que mańana Nahi dü berak sinetsi
Ils pourront vivre ensemble : Podrán vivir juntos: Biziko direla bihar
Quand l'abandon devient trop évident, Al hacerse tan patente el abandono Alkarreki: nola etsi,
Comment ne pas espérer encore ? żCómo no se ha de seguir esperando? Ützia izanik zilar?
     
Par amour et pour notre bien Por amor y por nuestro bien Amodioz eta gure onerako
     
Oů sont donc passées les antiques voix żQué fue de las antiguas voces Aditzak galdürik gabiltzala mütü,
Montagnardes, alors que nous marchons Montańesas, mientras vamos andando Non dira atzoko bortüko mintzoak?
Muets de verbes perdus ? Enmudecidos, perdida nuestra habla?  
Face ŕ cette spoliation les bien-pensants Frente a ese expolio, los conformistas Ebasketa hortaz jentetza zintzoak
n'ont exprimé aucun regret ŕ ce jour : No se han arrepentido hasta ahora: Gaurdaino seküla ez dira damütü:
Tout est fait pour leur assurer la paix, Todo está hecho para garantizarles la paz, Dena egiten da heien bakerako
Par amour et pour notre bien. Por amor y por nuestro bien. Amodioz eta gure onerako!
     
Noyés d'insultes et rampants, au travail Nos insultan y nos humillan Erdainüz itorik, lanean herrestan
Ils nous traitent en bętes de somme, Nos tratan como animales de carga, serviles. Kabalak bezala gütüe ibiltzen,
Baissant la tęte et brisés par la tempęte, Cabizbajos y deshechos por la tempestad, Bürü makür eta hautserik tenpestan
Nous nous taisons devant la brutalité : Nos callamos ante la brutalidad: Bortxaren parean girade ixiltzen:
Tout est fait pour leur assurer la paix, Todo está hecho para garantizarles la paz, Dena egiten da heien bakerako
Par amour et pour notre bien. Por amor y por nuestro bien. Amodioz eta gure onerako!
     
A l'heure de la vieillesse pleins de cris effrayants Al llegar la vejez con sus gritos espantosos Eta zahartzean, minez gira hezten
Nous sommes terrassés de douleurs Nos hallamos vencidos por el dolor Oihü latzez naski ohe apainetan:
Sur des lits opulents : En nuestras camas opulentas:  
La nuit, avec conscience, ils ferment les portes Por la noche, a conciencia, ellos cierran Axolaz deiküe gaüez borta hersten
  [las puertas  
Pendant qu'ils font couler la morphine Mientras nos inyectan morfina en las venas; Eta lerrazten morphina zainetan;
[dans nos veines ;    
Tout est fait pour leur assurer la paix, Todo está hecho para garantizarles la paz, Dena egiten da heien bakerako
Par amour et pour notre bien. Por amor y por nuestro bien. Amodioz eta gure onerako!
     
Trop froid Demasiado frío Hotzegia da
     
Le quai de la capitale est trop froid (trop froid) El andén de la capital es demasiado frío (demasiado frío) Hotzegia da hiribürüko kai ertzea (hotzegia)
La K7 de Ruper Ordorika dans le walkman (trop froid) El K7 de Ruper Ordorika en el walkman (demasiado frío) Walkmanean Ruper Ordorikaren K7a (hotzegia)
A attendre la Palombe Bleue (trop froid) Esperando la «Palombe Bleue» (demasiado frío) Andetan Palombe Bleuearen haidürü (hotzegia)
Les transiteurs du dimanche soir... Los viajeros de los anocheceres domingueros... Igante arratsetako transiteroak...
... de nuit (ter). ...por la noche (ter) ...Gaüez (ter)
     
Le quai de la capitale est trop froid (trop froid) El andén de la capital es demasiado frío (demasiado frío) Hotzegia da, hiribürüko kai ertzea (hotzegia)
Ce fut difficile, lire Cambio (trop froid) ˇQué difícil! léase Cambio (demasiado frío) Nekea izana da, Cambio irakurtzen (hotzegia)
Beaucoup traquent encore les basanés (trop froid) Muchos todavía acosan a los de piel oscura (demasiado frío) Hanitx dira orano beltzaranak bilatzen (hotzegia)
Les transiteurs du dimanche soir... Los viajeros de los anocheceres domingueros... Igante arratsetako transiteroak...
... de nuit (ter). ...por la noche (ter) ...Gaüez (ter)
     
Le quai de la capitale est trop froid (trop froid) El andén de la capital es demasiado frío (demasiado frío) Hotzegia da, hiribürüko kai ertzea (hotzegia)
Pour ceux qui ont quitté le foyer familial (trop froid) Para los que dejaron su hogar (demasiado frío) Etxeko sükaltea ützi düanarentako (hotzegia)
Ont-ils pleuré? Elle avait et j' avais (trop froid) żLloraron? Ella tenía y yo tenía (demasiado frío) Malkoz hurtü zena? Nüan eta züan (hotzegia)
Elle désire la famine de l'čre glaciaire (trop froid) Ella desea el hambre de la era glaciar (demasiado frío) Hormatze garaiaren gosea dü lehia (hotzegia)
... de nuit (ter). ...por la noche (ter) ... Gaüez (ter)
     
2. Acceptation de l'abandon 2. Aceptación del abandono 2. Abandonüaren onartzea
     
Now/maintenant Ahora Orai
     
Les routes se sont couvertes de ronces, Las carreteras se cubrieron de zarzas Bideak histü dira kaparrez
Les rues, en revanche, d'altercations, Mientras las calles se llenaban de rińas. Karrikak aldiz aharrez
Les coeurs aussi de paroles revčches, Los corazones también se llenaron Bihotzak ere ele malkarrez
  [de ariscas palabras,  
De compétitions forcénées et dépassées. Competiciones enconadas y anticuadas. Zoin gehiagoka zaharrez!
     
Maintenant, maintenant Ahora, ahora, Orai, orai!
Comment continuer ? żCómo hemos de continuar? Nola jarrai?
Maintenant, maintenant ! (bis) ˇAhora, ahora! (bis) Orai, orai! (bis)
     
Nous nous nourrissons toujours de peurs, Siempre nos nutrimos de miedo, Asetzen gira beti beldürrez
D' huiles et de neiges, Aceite y nieve, Oligoz eta elürrez
De belles déclarations trompeuses des Grands, Declaraciones mentirosas de los Poderosos Handien solas eder gezürrez
Les bouches pleines de terre. Con las bocas llenas de tierra. Ahoak beterik lürrez.
     
Au fur et ŕ mesure que nous perdions le pain Conforme íbamos perdiendo el pan, Jentetarzüna deiküe saldü
Ils nous privčrent de notre humanité, Nos quitaron nuestra humanidad. Ogia dügüla galdü,
Ainsi ils réprimčrent les faibles Así reprimieron a los débiles, Halaz txipia düe zapaldü
En revoyant nos désirs ŕ la baisse. Aminorando nuestros deseos. Eta nahiak apaldü!
     
Ils disent que le monde appartient Dicen que el mundo pertenece, según parece, Mündüa omen dela denena
Parait-il ŕ tout le monde, le Premier Monde, A todo el mundo, al Primer Mundo. Dioe Mündü Lehena,
Et nous, laissés pour compte, ami Tiers Pero a nosotros nos abandonaron, Eta gük següki lagün Herena
  [amigo del Tercer Mundo,  
en ressentons de la peine. Y ello nos apena mucho. Kanpo ützirik, bai pena...
     
Ile Isla Ügarte
     
Si la mer est lien Si el mar es lazo Itsasoa hari balitz
Je suis une île, Yo soy isla, Ügarte niz,
Usée par le désir de vivre Gastada por el ansia de vivir Higatzeko bizi nahiz
Je suis une île. Yo soy isla Ügarte niz.
     
Couchée au milieu de la mer, Tendida en medio del mar, Itsas erdian etzanik
Terres et déjŕ rochers, Tierras y peńas ya, Lür eta harri jadanik,
Promise en écumes, Destinada a ser espuma Gahünetan hitzamanik
Emportée au loin par les vagues ! ˇArrastrada a lo lejos por las olas! Ühinek hürrün emanik...
     
Si la mer est lien Si el mar es lazo Itsasoa hari balitz
Je suis une île, Yo soy isla, Ügarte niz
Usée par le désir de résister Gastada por el ansia de resistir, Higatzeko iraun nahiz
Je suis une île. Yo soy isla Ügarte niz.
     
Cadavre en pleine mer, Cadáver en alta mar, Itsaso minean korpitz,
Echo de tempętes géantes Eco de gigantescas tempestades Galerna handietan hitz,
Autant que calice de douleurs :
Así como cáliz de dolor Berdin dolorezko kalitz:
D'oů et qui va allumer le phare ? żQuién encenderá el faro y desde dónde? Faroa nondik norek pitz?
     
Si la mer est lien Si el mar es lazo Itsasoa hari balitz
Je suis une île, Yo soy isla, Ügarte niz
Usée par le désir de capituler Gastada por el ansia de capitular Higatzeko amor nahiz
Je suis une île. Yo soy isla. Ügarte niz.
     
3. Sortir de l' abandon 3. Salida del abandono 3. Abandonütik elkitzen
     
Notre terre Nuestra tierra Gure lürra
     
Mordoré en automne, argenté en hiver Dorado en otońo, plateado en invierno Udazkenean ürre, negüan hain zilar,
Au bout d'un sentier mutique, le village recueilli. Al cabo de un sendero mudo, el pueblo recogido. Xenda hilen püntan Herria bildürik,
L'enfant demande ŕ sa mčre: comment sera demain El nińo pregunta a su madre: żCómo será mańana Haurrak amari galto: nola date bihar
Si nous devenons tous des silences ambulants ? Si nos volvemos todos silencios ambulantes? Baldin eta bagira denak ixiltürik?
     
Par un aprčs midi humide, secouant la vallée, Por una tarde húmeda, sacuden el valle Arrats apal hezean, ardi zintzarriak
Les cloches des moutons ont donné la réponse : Las esquilas de las ovejas, contestando: Eman dü arrapostü, naba iharrausiz:
Vous ętes lŕ tremblants, vautrés sur vos chaises, Ahí estáis, temblorosos, repantigados en vuestras sillas Hor zidee ikaran, ixtaklok jarriak
A pleurer ŕ chaudes larmes et baillant aux corneilles ! Llorando a lágrima viva, sin pensar en nada. Nigarretan hipaka, eta aharrausiz!
     
La rouille s'est appropriée le Verbe : La herrumbre entró, apoderándose del Verbo: Aditzaren jabe, sartü da herdoila:
Donne du souffle au corps épuisé, ˇDad aliento al cuerpo agotado Hatsa eman ezozü korpitz etenari,
Qu'il accomplisse la voie de la vie simple ! Para que pueda seguir su camino! Laster egin dezala bizi bide xoila!
     
La pensée unique est néfaste, Pensar todos lo mismo es nefasto, Pentsamentü bakarra beti kalterako,
Elle porte l'abandon et aussi la débacle : Ello lleva en sí el abandono y la ruina: Ekarten dü ützia, bai eta deboila:
Faisons enfin quelque chose en notre faveur ! ˇYa es hora que hagamos algo por nosotros! Obra dezagün zerbait gure alderako.
     
Berceuse pour Ariane Nana para Ariana Arianarentzat seaska kanta
     
Tandis que le vent soulčve le sable Mientras el viento levanta la arena Aizeak altxatzen düala haraina,
La femme se sent profondément triste. La mujer siente una honda tristeza. Barnetikan triste dago emaztea.
Que se vide la veine en larmes de sang : Que se vacíe la vena en lágrimas de sangre: Odoletan negar ixuri bedi zaina:
Son jeune fiancé n'est pas revenu. No volvió su novio. Ez zaio ützüli gizongai gaztea.
     
Oublie la mort, chčre Ariane, Olvida la muerte, querida Ariana, Hiltzea ahatze, Ariana maitea!
Et endors-toi en pleine plage ; Y duérmete en la misma playa; Eta loak har zite ondartza minean;
Selon la foi lacérée, nous pensons toujours Aunque nuestra fe esté desgarrada, Gaüaren ondotik, argi izaitea
  [seguimos pensando  
Qu'aprčs la longue nuit surgit la lumičre. Que, después de una larga noche surgirá la luz. Sinesten da beti, fede saminean.
     
Endors-toi et rčve, Duérmete y sueńa, Eta loak har zite, egizü amentsa,
Tisse des chemins et emmčne-nous Teje caminos y llévanos Bideak bil eta eraman gitzazü
Sur des bateaux intrépides, afin que nous En intrépidas naves, para que sepamos Untzi ausartetan, dezagüla pentsa
Sachions que l'avenir nourrit l'horizon par le feu. Que el porvenir nutre con llamas el horizonte. Geroak lühertza hazi düala sü!
     
Lorsque le matin éclate ŕ l'improviste Cuando surja el amanecer, Ez ustean pindar ürratzean goiza,
Les cheveux en bataille et le regard noyé, Con el pelo enmarańado y la mirada hundida, Biloak harro eta bustirikan soa,
En psamoldiant des pričres jusqu'ŕ ton réveil Rezaremos oraciones hasta tu despertar. Zü iratzar arte, kantatzez otoitza,
Nous prendrons soin de ton sommeil. Cuidaremos de tu sueńo. Zaintüko dügü bai bihotz, zure loa!
     
En psalmodiant des pričres jusqu'ŕ ton réveil Rezaremos oraciones hasta tu despertar. Zü iratzar arte, kantatzez otoitza,
Nous prendrons soin de ton sommeil. Cuidaremos de tu sueńo. Zaintüko dügü bai bihotz, zure loa!
     
The dream time/Dansons nos ręves Bailemos nuestros sueńos/The dream time Ametsak dantza/The dream time
     
Si l'avenir nous est nié Si nos niegan el porvenir Geroa ba zaikü ükatzen
Refusons notre passé : Rechacemos nuestro pasado: Dezagün iragan bazter:
Le vent du présent souffle, El viento del presente sopla Orai aizeak dü buhatzen
Nettoyant prestement le désert. Y limpia, veloz, el desierto. Mortüa xahatzez laster!
     
Dansons nos ręves Bailemos nuestros sueńos Ametsak dantza
Au moins une fois Una vez por lo menos Ditzagün behin,
Dansons nos ręves ! ˇBailemos nuestros sueńos! Ametsak dantza!
     
La nostalgie jaillit de l'eau La nostalgia brota del agua Büztin uretik kemena
Argileuse, désir, Arcillosa, ansia, Nostalgia da sortzen,
Nécessité de résister, en premier lieu : Necesidad de resistir, ante todo: Iraün beharra, lehena:
Le ręve ne s'épuise jamais. El sueńo, nunca se agota Ametsa ez da agortzen.
     
Les sentiers du possible Los senderos de lo posible Ahalaren xenderak biltzen
Se réunissent en chaque ręve : Se juntan en cada sueńo: Dira amets bakoitzean:
Au matin oů la terre est immense Por la mańana, siendo tan inmensa la tierra Batak ez dü bestea hiltzen,
L'un ne nuit pas ŕ l'autre. No se perjudican uno a otro Lürra zabal den goizean!
     
Dansons nos ręves Bailemos nuestros sueńos Ametsak dantza
Au moins une fois Una vez por lo menos Ditzagün behin,
Dansons nos ręves. ˇBailemos nuestros sueńos! Ametsak dantza.
     
Sortie Salida Elkigia
     
Soule Zuberoa Züberoa
     
Pendant que poussés tendrement par un léger vent Mientras las nubes, empujadas por una tierna brisa Zelüan hodeiak dabiltzala baratx,
Les nuages passent lentement dans le ciel, Van pasando lentamente por el cielo, Aize arin batek bulkatürik ezti,
Et que les jardins et les champs deviennent écarlates Y cuando jardines y campos se ponen escarlatas Gorritzen direla alor eta baratz
Mon coeur s'habille d'amour. Mi corazón se viste de amor. Ene bihotza da maitarzünez bezti!
La Soule est lŕ, Ahí está Züberoa Hor da Züberoa
Distante ou chaleureuse, Helada o calurosa Hotz ala beroa
Augurant de mes pas ! Presagio de mi porvenir. Ürratsen geroa!
     
Quand ŕ certains moments de lumičre pure, Cuando, a ciertas horas de pura luz Argi zehargian bortüak agertzen
Les montagnes surgissent pareilles ŕ la mer, Surgen los montes semejantes al mar, Direnean noizbait üdüri itsaso,
Souvent je crčve d'envie de m'en aller, A menudo me muero de ansia por marcharme, Partitzeko gogoz niz üsü lehertzen
Mais quatre regards suffisent ŕ me forcer ŕ rester ! Pero bastan cuatro miradas para que me quede Bena gelditzeko aski dütüt lau so.
La Soule est lŕ Ahí está Züberoa Hor da Züberoa
Distante ou chaleureuse, Helada o calurosa Hotz ala beroa
Augurant de mes pas ! Presagio de mi porvenir. Ürratsen geroa!
     
Le Saison coule paresseux au creux de ces vallées, El río Saison se desliza con pereza en la hondonada Naba hetan nagi, ba dabil ühaitza,
Grandiose de mise ŕ l'écart, respiration et chant, de esos valles, Bakartürik handi, hats eta kantore,
Descendant Andoze la tempęte m'emporte En grandioso aislamiento, respiro y canto. Oihü lüze batez jiten zait ekaitza
En un long hurlement, teinté de souvenirs. Al bajar Andoze, la tempestad me lleva Andozen behera, oroitza kolore:
La Soule est lŕ Con un largo aullido, matizado de recuerdos. Hor da Züberoa
Distante ou chaleureuse Ahí está Züberoa Hotz ala beroa
Augurant de mes pas !   Ürratsen geroa!


Localizer
Association de Traducteurs, Correcteurs et Interprčtes de Langue Basque
Zemoria 25 E-20013 Donostia | bulegoa@eizie.org
Tel. +34943277111 Fax +34943277288
Eizie.org © EIZIE | Software & Design: CodeSyntax | eu es en
Sous le patronage de :   www.cedro.org Gipuzkoa.net